danzatelavida

Pàgina d'inici » ACTIVIDADES » Acceptació o Resignació

Acceptació o Resignació

DanzateLaVida

almaprimal@gmail.com

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Join 47 other followers

 

IMG_3333

Photo Jordi Guardiola

Sentir parlar constament de l’acceptació. Oi que si ? Al menys jo si. I alguna amiga em diu “però acceptar … és que jo no vull ser una conformista”
Acceptar no és ressignar-se, ni molt menys.

Perqué la ressignació comporta conformar-se davant una cosa o situació perquè ja no saps de quina manera més fer-ho per a què sigui com tu vols.

Acceptar per a mi és comprendre des d’el més profund del teu ser el moment en què et trobes perquè aquest moment és el resultat de totes les decisions que has pres fins ara a la teva vida.

I l’acceptació comporta pau interior, deixes d’estar en lluita amb tu mateixa, deixes de qüestionar-te.

L’acceptació també fa que quasevol canvi, objectiu, projecte que et plantejis ho facis des de la calma i la serenor, perquè plantejar-se canvis o portar-los a terme des de la lluita interna fa que siguin a la deseperada i les possibilitats d’error són molt grans.

Posar-te al límit per portar a terme canvis vitals és possible, clar està, però és poc ecològic, poc sa perquè els extrems són així, poc sans. Poc sans per tu i poc sans per l’Univers, perquè tot alló que fas afecta a l’Univers, d’una manera o altra, l’afecta. Com el vol d’una papallona, que pot semblar insignificant però el seu aleteig pot afectar qualsevol lloc de la nostra terra.

Des de l’acceptació, confies, et permets obrir portes des de la il·lusió, l’alegria, la confiança de que tot és com ha de ser i tinc un projecte o il·lusió i faig els passos necessaris per poder tenir aquest futur que desitjo.

%d bloggers like this: