danzatelavida

Danza Primal 2020

DanzateLaVida

almaprimal@gmail.com

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Join 47 other followers

Danza Primal 2020

EOTEgP_WoAAiuW5

Consulta en este enlace dónde practicarla : https://mailchi.mp/5b2e9c474773/danza-primal2018-1063482

Estamos en Barcelona, Colombia, Chile. Encuéntranos y ven a danzar con nosotras.

DANZA PRIMAL

En palabras de Daniel Taroppio, el psicólogo creadodr de la Danza Primal, ésta es el ” el arte  de gozar, servir y trascender ” Daniel describe asi esta maravillosa herramienta :

Una disciplina corporal-energética que activa las memorias más profundas de nuestro cuerpo (memoria molecular) liberando sus energías creativas, sanadoras y de encuentro interpersonal.

Constituye un sistema de Coaching Grupal-corporal-energético.

Es un profundo método de autoexploración y desarrollo personal a través del movimiento expresivo, la respiración consciente, la imaginería dinámica y la música étnica y contemporánea.

Integra las energías primordiales de nuestros siete chakras descritos por el Yoga tradicional, con las modernas técnicas de las Psicología Transpersonal-Integral.

Se puede practicar en forma individual o en grupos. No requiere ninguna experiencia en danza, pues no se trata de realizar movimientos coreográficos ni complicados sino simplemente de armonizar y liberar nuestras energías con movimientos ancestrales y espontáneos.

Mobbing i mitjans de comunicació

Aquest matí escoltava per la ràdio alguns comentaris sobre un popular programa musical de televisió per a gent jove, molt jove.

Explicaven que, com sempre, hi ha conflictes entre els participants i ha cridat la meva atenció que parlessin de què s’arriba al mobbing entre ells.

En un moment social com el que ens trobem en el que s’està treballant amb força per sensibilitzar a la població envers el maltractament em sobta que es permeti ni tan sols la intenció de mobbing en un mitjà públic entre persones jovenetes.

Realment tot val per tal de guanyar diners i popularitat i no ens conformem en viure-ho a les aules que també s’ha d’exposar en un mitjà televisiu que té més força entre la gent jove que mil anuncis junts.

Si volem que realment hi hagi canvis en la nostra societat i que arribi una transformació que faci possible que el maltractament a les dones, als nens, als homosexuals, als animals, a qualsevol ésser viu,  que la violència, la intolerància, la manca de respecte sigui un fet aïllat i no la normalitat, hem de començar per la base, pels nostres infants, per aprendre des de casa i des de l’Escola uns principis de respecte i tolerància que actualment estem molt lluny de tenir. Però no s’acaba aquí, aquests principis han de fer-se valer també a TOTS els mitjans de comunicació i no permetre sota cap concepte la seva vulnerabilitat.

Que incentivar el conflicte, el despreci, les baralles sigui allò que més ven a les televisions i a les ràdios, als mitjans de comunicació de masses és anar a buscar aquella part de nosaltres més fosca i alhora més fàcil d’activar, aquests són instints molt bàsics que no necessiten de cap entrenament per activar-se, l’instint més animal és dins nostre requereix d’un treball de responsabilitat i consciència per aprendre’l a gestionar i de molt poca acció per posar-lo en marxa sense res, justament per què és instintiu i es troba en la part més baixa dels nostres centres energètics.

És a les nostres mans prendre la decisió del canvi i transformació i ens cal tolerància zero davant aquests programes, només si no els mirem ni fem cas deixaran d’existir. Mentre tinguin un públic massiu com l’actual continuaran amb força, necessitem de tota la nostra consciència per posar-hi fi, una consciència d’amor, de respecte i igualtat cap a tot ésser viu del nostre Planetafrancisco-gonzalez-M8UEJd58GcE-unsplashFoto de Francisco Gonzalez

 

El diseño humano

disseny huma

Hace un par de años conocí el análisis del Diseño Humano a través de un gran amigo y profesional, Fernando Orenes. La verdad es que no había oído hablar de esta herramienta hasta ese momento. Y me sorprendió gratamente la cantidad de información que me dio sobre mi misma, la comprensión de algunas de mis facetas de la personalidad que me parecían inexplicables, sin ser una experta en absoluto entiendo que es un análisis de como fluye la energía a través de mi interior, de mis canales, cuáles son los canales energéticos que tengo más desconectados, cuáles tengo más conectados, aquellos que con trabajo personal se pueden ir reforzando y aquellos que dificilmente podrán cambiarse. Y todo ello define mi Ser, mis emociones, deseos y expectativas. Conocer cómo se mueve la energía en mi interior, que es aquello que surge de manera espontánea porqué es un don en mí y que es aquello que necesito trabajar para que pueda manifestarse, supuso un gran cambio en mí, justo por esta comprensión interna. Os animo a realizaros este diseño, y con un buen profesional que os sea merecedor o merecedora de confianza. Os va a dar información nada desdeñable y que puede significar un salto cualitativo en tu vida

Danzando tu animal de poder

1949d2c4-878d-4882-b00e-3c6073dbc727

REGALS AMB SENTIT – Ioga i Dansa Primal al Gener

T’enrecordes? Ja t’en vaig parlar, de la Cabana de la Lluna. Ja tenim web : lacabanadelalluna.cat ( uuueeeee ) i volem encetar l’any amb una activitat especialment adreçada al nostre 2n chakra, aquell que regeix la sensualitat i la sexualitat. És el centre on es gesten les idees, projectes, somnis i persones, els bebés. On es crea la creativitat ….
L’element associat a aquest centre d’energia és l’Aigua i un 2n centre ben equilibrat flueix lliurement. Però amb una societat com la nostra, on la diferència es castiga i reprimeix, amb un desconeixement important de la nostra sexualitat i tot el que comporta, és ben complicat que aquest centre el tinguem equilibrat.
Saber gaudir de la Vida, fluir amb ella, tenir una sensualitat pròpia desenvolupada, que sabem gestionar en les diferents situacions que se’ns presenten, relacionar-nos amb els altres amb la permeabilitat suficient com per saber quan poso límits o quan no, entendre la nostra sexualitat i jugar amb ella amb llibertat i consciència són alguns dels beneficis que tindrem amb aquest chakra ben “posat”
Per això, fem un taller d’ioga i dansa primal l’11 de gener a Vilassar de Dalt. I per ajudar-te als Nadals, als Reïs o per qualsevol aniversari que tinguis pel davant, hem preparat, amb molt d’amor i tendresa, vals regals per aquest taller. Quan tenim ja quasi de tot potser que ens hi posem a regalar aquests detalls que aporten, sens dubte t’ho asseguro, més consciència i amor per una mateixa.

Parlem?

Photo de Joshua Ness

És habitual llegir en qualsevol llibre o escoltar a quasevol coach o psicòleg dir-nos la importància de parlar i dir-nos allò que sentim. Però la veritat, en sèrio, la veritat veritat veritat  és que ho fem ben poc.

És relativament fàcil parlar quan estàs molt enfadada i la rabieta guia les paraules però es complica quan el que vull transmetre és com em sento.

Em puc sentir dolguda, humiliada, avergonyida, ferida i això no és qualsevol cosa, ” això” marca aquells punt de vulnerabilitat que no sé gestionar i que m’afecta quan tu dius o fas alguna cosa i despertes en mi aquest sentir.

Expressar de forma serena i calmada a l’altri que m’he sentit malament per alguna cosa o paraula és una bona manera de resoldre conflictes abans no es tornin irressolubles. Ara bé, un pas més és prendre consciència de què el que sento té a veure amb mi, amb la meva història i com la he viscut.  I només aquesta presa de consciència ens farà avançar un bon tros.

Perquè l’altri la única cosa que ha fet ha estat iluminar alguna cosa dins nostre que està per resoldre.  El conflicte és al nostre interior. Quan no hi ha conflicte res del que digui o faci l’altra m’afectarà.

Poder parlar des d’aquesta energia, aquesta en la qual estic dolguda i sé que el conflicte és meu però tu l’has engegat amb les teves paraules o fets, ajuda a què la nostra comunicació sigui més fluida i sincera ja que no culpem a l’altra, no el jutgem, simplement expressem com ens sentim.  A través d’aquesta conversa sense culpabilitats trobarem la resposta a molts conflictes i les respostes vindran quan menys ho esperem, amb un gest o una paraula, però igual que l’altra ens ha despertat el malestar molt probablement ens estarà donant la cura que necessitem.

Parlem, conversem des d’aquest espai de serenor, calma i amor i veurem com la qualitat de les nostres relacions canvia i nosaltres també.

Acceptació o Resignació

 

IMG_3333

Photo Jordi Guardiola

Sentir parlar constament de l’acceptació. Oi que si ? Al menys jo si. I alguna amiga em diu “però acceptar … és que jo no vull ser una conformista”
Acceptar no és ressignar-se, ni molt menys.

Perqué la ressignació comporta conformar-se davant una cosa o situació perquè ja no saps de quina manera més fer-ho per a què sigui com tu vols.

Acceptar per a mi és comprendre des d’el més profund del teu ser el moment en què et trobes perquè aquest moment és el resultat de totes les decisions que has pres fins ara a la teva vida.

I l’acceptació comporta pau interior, deixes d’estar en lluita amb tu mateixa, deixes de qüestionar-te.

L’acceptació també fa que quasevol canvi, objectiu, projecte que et plantejis ho facis des de la calma i la serenor, perquè plantejar-se canvis o portar-los a terme des de la lluita interna fa que siguin a la deseperada i les possibilitats d’error són molt grans.

Posar-te al límit per portar a terme canvis vitals és possible, clar està, però és poc ecològic, poc sa perquè els extrems són així, poc sans. Poc sans per tu i poc sans per l’Univers, perquè tot alló que fas afecta a l’Univers, d’una manera o altra, l’afecta. Com el vol d’una papallona, que pot semblar insignificant però el seu aleteig pot afectar qualsevol lloc de la nostra terra.

Des de l’acceptació, confies, et permets obrir portes des de la il·lusió, l’alegria, la confiança de que tot és com ha de ser i tinc un projecte o il·lusió i faig els passos necessaris per poder tenir aquest futur que desitjo.

LA CABANA DE LA LLUNA

Doncs si, ens hem ajuntat 3 amigues i hem creat La Cabana de la Lluna amb la intenció d’oferir tallers per a familia, per a infants, per adults creant consciència, aportar el nostre granet de sorra.
I estic súper ilusionada !! perquè a més els tallers els fem al Maresme i això si que és un luxe.
Aquest desembre fem un taller d’ioga per families a Vilassar de Dalt
I el gener fem un taller d’ioga i dansa primal per a dones, a Mataró.
I seguirem oferint activitats d’allò més interessants !!!
Fa temps que ens donava voltes al cap una idea com aquesta però no acabavem de donar-li forma, de materialitzar-la.
Però va i la Helen es treu el professorat d’ioga i tot somiant plegades ens adonem que la Dansa Primal i el ioga tenen una sinèrgia, una comunió que els fa únics i ens llencem. I la Paula, amb el seu coneixement i la seva experiència i el seu compromís amb els nens, amb la societat, amb el Maresme ens dona l’empenta que ens podia mancar i totes tres juntes avancem imparables.
Luxe total i m’en sento orgullosa 😉

VIVIR SIN MIEDO

IMG_0443

Photo Jordi Guardiola

Hace mucho que no escribo, te tengo abandonado, pero no. No ha sido así. Después de unos meses de gran impacto emocional vuelvo a estar aquí renovada, alegre, feliz.

En algún momento de este intenso 2018 tomé consciencia de que no tenía ni idea de nada sobre mi vida, absolutamente. Todos los pensamientos sobre lo que ocurrió, sobre lo que me dijeron, lo que me escribieron, lo que haré, lo que diré, lo que .. lo que … lo que … no son nada, son sólo pensamientos que la mente se inventa para mantenerme atrapada en su comodidad, en un mundo conocido donde manejarme a la perfección. Pero este mundo es un mundo lleno de miedos, de temores, de inseguridades y el darme cuenta de que esos miedos, esos temores e inseguridades son irreales, inventados, fue un duro schock.

Y sabía que quería atravesarlos, avanzar, dar un paso, dos, tres, los que fueran necesarios para descubrir que se esconde detrás de los temores. Y detrás está mi auténtico yo, a menudo vulnerable, a menudo fuerte. Sensible, despierta, salvaje, divertida, divina, tierna y especialmente amorosa, llena, plena de un Amor tan grande, tan profundo, que no se agota y me permito sentirlo, me permito expresarlo y es maravillosamente conmovedor sentir ese amor por mi misma, por mis hijos, mis padres, mi familia entera, mis amigos y mis amigas, toda esa gente que se mueve a mi alrededor, también aquella que está lejos que apenas veo.

Amor hacia aquellas que el miedo, las corazas, reinan en su mundo, que aún no han descubierto que traspasar el miedo, abrirse al amor, no te hace débil. Te hace mucho más fuerte. Y sobretodo mucho más libre, porqué la realidad es que hasta que no somos libres de nuestros pensamientos, de nuestra mente parlanchina, viajera en el tiempo, hacia el pasado y el futuro, nunca en el Presente, hasta que no comprendemos profundamente esta verdad, no podemos ser auténticamente libres. Y no me conformo con sentirme libre en algunas ocasiones. En algunos momentos, en algunas situaciones, donde si, vivo desde la confianza y el amor. No, no me conformo. Soy una Guerrera de Luz.

Ahó Metacuyasé

Vivir sin estrés

Durante una temporadita ha habido una calma profesional inédita en mi vida, esa calma y quietud ha sido maravillosa pero llegó un momento que mi mente empezó a enviarme mensajes recriminatorios “ campaña de publicidad intensiva ya “ “ no puedes estar así  tienes que trabajar más “ “qué más puedo estudiar para mejorar?”

Imagínate, hasta queda en entredicho mi profesionalidad, y el mensaje no viene de fuera, no para nada, viene de mi misma.

Hasta que punto nos han condicionado y nos han manipulado? Hasta que punto nos han educado en la actividad continua, en trabajar y competir ? 

Porqué realmente vivir con mucho tiempo libre, con menos dinero, si, pero suficiente para seguir mi cotidianeidad, es algo único, tener tiempo para todo, para pasear por la playa, encuentros entre amigos, comprar en el mercado comida llena de colores, aromas, sabores, caminar despacio sintiendo el viento despeinarme la melena, es que no tiene precio. 

Y la mente ahí diciéndome noooo así no, ponte ya a estudiar más, a trabajar más…. Mientras mi corazón sólo quiere que gozar de este momento.

Hasta cuando tengo que estar demostrándome que soy “buena” que “puedo” dándolo todo hacia afuera hasta caer rendida a las 10 de la noche en la cama.

Quizás ha llegado, quizás mi sueño se va cumpliendo, no tiene porqué ser de golpe, de un dia para el otro, quizás el sueño va llegando así despacito para darme tiempo a adaptarme, podría ser ? Ya sabes, mi sueño, la jubilación !

Disfrutar de la naturaleza, de la montaña, los rios, el mar con una sonrisa de paz y alegria, porqué no puede estar llegando….

Así que una vez más, voy a jugar a parar mi mente y vivir el aqui y ahora confiando en el Universo, confiando en la Vida, recordando que todo llega en su preciso momento y bien alerta a saberlo ver.

Photo by Carme Cantos